Introducció als cables d'alimentació

Els cables d'alimentació s'utilitzen durant més d'un segle. El 1879, l'inventor nord-americà TA Edison va crear un cable embolicant jute al voltant de varetes de coure, inserint el conjunt en canonades de ferro i omplint l'espai amb una mescla d'asfalt; va instal·lar aquest cable a Nova York, pioner en la transmissió d'energia subterrània. L'any següent, l'inventor britànic Callender va desenvolupar cables d'alimentació aïllats amb paper impregnat d'asfalt-. L'any 1889, SZ Ferranti (Regne Unit) va instal·lar un cable aïllat-paper impregnat d'oli- de 10 kV entre Londres i Deptford. El 1908, s'havia establert una xarxa de cable de 20 kV al Regne Unit i l'aplicació de cables d'alimentació es va estendre cada cop més. El 1911, Alemanya va instal·lar un cable d'alta-tensió de 60 kV, cosa que va marcar l'inici del desenvolupament del cable d'alta-tensió. L'any 1913, l'enginyer alemany M. Höchstädter va desenvolupar el cable "Hochstädter" (amb blindatge de fase individual); aquesta innovació va millorar la distribució interna del camp elèctric i va eliminar la tensió tangencial a la superfície d'aïllament, representant una fita en l'evolució dels cables d'alimentació. El 1952, Suècia va instal·lar un cable d'extra-alta{{28}tensió (EHV) de 380 kV en una central elèctrica del nord, adonant-se de l'aplicació pràctica dels cables EHV. A la dècada de 1980, s'havien fabricat cables d'alimentació d'ultra{31}}alta{{32} tensió (UHV) amb 1.100 kV i 1.200 kV.